Encierran ilegalmente en el CIE durante un mes a un joven extutelado por el que la Administración no hizo “nada para regularizar” y que tenía suspendida la orden de expulsión

∙ La dirección del CIE de València y el juzgado de instrucción que solicitó su internamiento ignoraron la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Madrid donde se ordenaba la suspensión de la expulsión

∙ La Campaña exige medidas disciplinarias contra los responsables de este encierro ilegal y que se adopten mecanismos de coordinación para que no se repitan situaciones semejantes

València, 8 de marzo de 2023.- Un joven marroquí, extutelado por la Comunidad de Madrid, fue encerrado ilegalmente en el CIE de Zapadores durante más de un mes a pesar de que en el centro se disponía de la resolución judicial que suspendió su orden de expulsión. Su puesta en libertad sólo se produjo cuando el caso fue detectado por los servicios jurídicos de la Campaña por el Cierre de los Centros de Internamiento para Extranjeros y el Fin de las Deportaciones. Se puso en evidencia que en el expediente del interno constaba que su expulsión había sido suspendida cautelarmente por el Tribunal Superior de Justicia (TSJ) de Madrid. Cabe recordar que el ingreso en los CIE de las personas extranjeras previsto en la Ley de Extranjería (L.O 4/2000, de 11 de enero) se configura como una medida cautelar cuya finalidad es asegurar la expulsión. Sin embargo, vulnerando esta ley y la sentencia de los magistrados y de la magistrada de Madrid, el chico fue recluido desde el 21 de enero hasta el 23 de febrero en el CIE de Valencia sin que ninguna autoridad verificara su situación legal o, si lo hicieron, la ignoraron y lo mantuvieron privado de libertad con el objetivo de deportarle.

El Juzgado de Instrucción nº. 4 de Alcalá de Henares acordó el pasado 21 de enero el internamiento en el CIE de A. E. M, un joven de 22 años en cuyo expediente figuraba una orden de expulsión dictada por la Delegación del Gobierno Madrid dos años antes. Ni este juzgado ni el CIE de València tuvieron en cuenta que el TSJ de Madrid estimó el 8 de julio de 2021 un recurso de apelación interpuesto por A. E. M y acordó la suspensión cautelar de la orden de expulsión. Se le trasladó a València y se le encerró con el fin de ser expulsado en cualquier momento.

El TSJ tomó esta decisión al considerar que el auto de expulsión no había valorado “debidamente las circunstancias del caso. En primer lugar, porque la documentación aportada arroja múltiples indicios del arraigo social” del chico, según consta en la sentencia. Los dos magistrados y la magistrada critican en varias ocasiones, a lo largo de su resolución, a la Comunidad de Madrid y a la Administración en general por la “inacción” y “descoordinación” para regularizar su situación administrativa desde que se detectó su minoría de edad, mientras estuvo tutelado y tras alcanzar la mayoría. Aseguran que “nada parece haber hecho la Administración para amparar al recurrente debidamente y de buena fe, ni aun estando tutelado” y sólo la Federación Pinardi, donde está acogido, “le ha acompañado y asesorado para iniciar el proceso de regularización” mientras que “no parece que a … se le haya dispensado la debida protección institucional durante su minoría de edad, lo que ha podido repercutir eventualmente en su posterior situación administrativa.

Por tanto“si la Administración no parece haber hecho nada para regularizar la situación del recurrente en España mientras era menor de edad, ni para facilitársela después, no es posible concluir que ahora existan fuertes razones de interés público que exijan la inmediata ejecución de la expulsión”. La sentencia concluye que se trata de un caso de arraigo social por varias razones: porque estuvo en situación regular mientras permaneció tutelado y podría haber prorrogado esta situación “si las Administraciones que intervinieron en su caso le hubieran dispensado la ayuda debida”, y “por su efectivo y continuado esfuerzo para culminar su integración laboral en nuestra sociedad”. Esta sentencia pone de manifiesto la problemática ya denunciada por las organizaciones sociales e incluso trasladada por el Defensor del Pueblo a la Fiscalía General del Estado, de que existe un porcentaje importante de menores tutelados que cumplen 18 años sin haber sido documentados. El artículo 35 de la Ley de Extranjería determina que los menores tutelados tienen derecho a una autorización de residencia que debe ser solicitada a instancia del organismo que asume la tutela.

Desde la Campaña seguimos exigiendo el cierre urgente de estas cárceles racistas, donde se encierra a gente que no ha cometido ningún delito no sólo vulnerando los derechos más fundamentales de las personas, sino también, como lo demuestra este caso, incumpliendo leyes y sentencias judiciales. También reclamamos que se adopten medidas disciplinarias contra los responsables de este encierro ilegal y se adopten mecanismos de coordinación para que no se repitan situaciones semejantes.

Tanquen il·legalment en el CIE durant un mes a un jove extutelat pel qual l’Administració no va fer “res per a regularitzar” i que tenia suspesa l’ordre d’expulsió

∙ La direcció del CIE de València i el jutjat d’instrucció que va sol·licitar el seu internament van ignorar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid on s’ordenava la suspensió de l’expulsió

∙ La Campanya exigeix mesures disciplinàries contra els responsables d’aquest tancament il·legal i que s’adopten mecanismes de coordinació perquè no es repetisquen situacions semblants

València, 8 de març de 2023.- Un jove marroquí, extutelat per la Comunitat de Madrid, va ser tancat il·legalment en el CIE de Sapadors durant més d’un mes a pesar que en el centre es disposava de la resolució judicial que va suspendre la seua ordre d’expulsió. La seua posta en llibertat només es va produir quan el cas va ser detectat pels serveis jurídics de la Campanya pel Tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers i la Fi de les Deportacions. Es va evidenciar que a l’expedient de l’intern constava que la seua expulsió havia sigut suspesa cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid. Cal recordar que l’ingrés en els CIE de les persones estrangeres previst en la Llei d’Estrangeria (L.O 4/2000, d’11 de gener) es configura com una mesura cautelar la finalitat de la qual és assegurar l’expulsió. No obstant això, vulnerant aquesta llei i la sentència dels magistrats i de la magistrada de Madrid, el xic va ser reclòs des del 21 de gener fins al 23 de febrer en el CIE de València sense que cap autoritat verificara la seua situació legal o, si ho van fer, la van ignorar i ho van mantindre privat de llibertat amb l’objectiu de deportar-li.

El Jutjat d’Instrucció núm. 4 d’Alcalá de Henares va acordar el passat 21 de gener l’internament en el CIE de A. E. M, un jove de 22 anys en l’expedient dels quals figurava una ordre d’expulsió dictada per la Delegació del Govern Madrid dos anys abans. Ni aquest jutjat ni el CIE de València van tindre en compte que el TSJ de Madrid va estimar el 8 de juliol de 2021 un recurs d’apel·lació interposat per a. E. M i va acordar la suspensió cautelar de l’ordre d’expulsió. Se li va traslladar a València i se li va tancar amb la finalitat de ser expulsat en qualsevol moment.

El TSJ va prendre aquesta decisió en considerar que l’acte d’expulsió no havia valorat “degudament les circumstàncies del cas. En primer lloc, perquè la documentació aportada llança múltiples indicis de l’arrelament social” del xic, segons consta en la sentència. Els dos magistrats i la magistrada critiquen en diverses ocasions, al llarg de la seua resolució, a la Comunitat de Madrid i a l’Administració en general per la “inacció” i “descoordinació” per a regularitzar la seua situació administrativa des que es va detectar la seua minoria d’edat, mentre va estar tutelat i després d’aconseguir la majoria. Asseguren que “res sembla haver fet l’Administració per a emparar al recurrent degudament i de bona fe, ni fins i tot estant tutelat” i només la Federació Pinardi, on està acollit, “li ha acompanyat i assessorat per a iniciar el procés de regularització” mentre que “no sembla que a … se li haja dispensat la deguda protecció institucional durant la seua minoria d’edat, la qual cosa ha pogut repercutir eventualment en la seua posterior situació administrativa”.


Per tant, “si l’Administració no sembla haver fet res per a regularitzar la situació del recurrent a Espanya mentre era menor d’edat, ni per a facilitar-li-la després, no és possible concloure que ara existisquen fortes raons d’interés públic que exigisquen la immediata execució de l’expulsió”. La sentència conclou que es tracta d’un cas d’arrelament social per diverses raons: perquè va estar en situació regular mentre va romandre tutelat i podria haver prorrogat aquesta situació “si les Administracions que van intervindre en el seu cas li hagueren dispensat l’ajuda deguda”, i “pel seu efectiu i continuat esforç per a culminar la seua integració laboral en la nostra societat”. Aquesta sentència posa de manifest la problemàtica ja denunciada per les organitzacions socials i fins i tot traslladada pel Defensor del Poble a la Fiscalia General de l’Estat, que existeix un percentatge important de menors tutelats que compleixen 18 anys sense haver sigut documentats. L’article 35 de la Llei d’Estrangeria determina que els menors tutelats tenen dret a una autorització de residència que ha de ser sol·licitada a instàncies de l’organisme que assumeix la tutela.

Des de la Campanya continuem exigint el tancament urgent d’aquestes presons racistes, on es tanca a gent que no ha comés cap delicte no sols vulnerant els drets més fonamentals de les persones, sinó també, com ho demostra aquest cas, incomplint lleis i sentències judicials. També reclamem que s’adopten mesures disciplinàries contra els responsables d’aquest tancament il·legal i s’adopten mecanismes de coordinació perquè no es repetisquen situacions semblants.