La policía espía visitas a los internos en el CIE y expulsa a dos acompañantes de la Campaña #CIEsNO

València, 20 de julio de 2022 – La Policía Nacional está vulnerando el derecho a recibir visitas de los internos del CIE, respetando su privacidad, al espiar estas reuniones y expulsar a algunas personas que acuden a visitarles. Recientemente, un agente interrumpió de forma brusca una entrevista y ordenó salir de la sala a las dos personas de la Campaña por el Cierre de los Centros de Internamiento y el fin de las deportaciones. Los servicios jurídicos de la Campaña han denunciado estos hechos al juzgado de instrucción n.º 3 de València, en funciones de control jurisdiccional del CIE de Zapadores.

En la tarde del pasado 22 de junio, una pareja de acompañantes de la Campaña accedieron a Zapadores y, del modo habitual, pidieron visitar a internos. La policía aprobó los tres encuentros solicitados. Durante la segunda entrevista, el chico explicó su proceso migratorio y comenzó a contar, de forma emocionada, cómo había sido deportado su compañero a Marruecos esa misma madrugada. En ese momento, un agente, que había estado de forma permanente en la puerta de acceso, les indicó que su “superior” había dado la “instrucción” de que “se habían finalizado las visitas”.

Como se impedía concluir esta visita y realizar el tercer encuentro autorizado, las personas acompañantes se dirigieron a la salida del CIE, pero en la sala de acceso les estaban esperando la mayoría de los agentes de ese turno, incluido el jefe. Ese mando, delante de sus subordinados, comenzó a verter todo tipo de acusaciones contra las personas que entran el CIE a realizar acompañamientos. Empezó acusando a quienes acompañan de “calentar la cabeza a los internos” y afirmó que el agente que vigilaba la visita interrumpida había oído que las personas acompañantes le habían dicho al interno que “la policía es racista” Además, de forma tensa, lanzó expresiones como “si les digo lo que pienso de las ONG, que únicamente quieren lograr el mayor número de internos”, “a ver si se piensan que los internos los quieren más a ustedes que a nosotros”, “desde aquí se les ayuda a los internos a todo lo que solicitan”. Uno de los policías presentes aseguró que un interno le había escupido en la cara hacía dos semanas, responsabilizando de las posibles agresiones de internos a quienes realizan acompañamientos. Las dos personas de la Campaña rechazaron las acusaciones, especialmente la versión de que durante la visita habían acusado a la policía de ser racista. A la vista de que no se podía aclarar la situación y reanudar las visitas, se marcharon del CIE.

Este incidente se suma a las constantes vulneraciones de sus derechos que sufren las personas privadas de libertad en los CIE sin haber cometido ningún delito. Únicamente son culpables de una infracción administrativa cometida en contra de su voluntad: no disponer de permiso de residencia. Los policías, justificándolo por “motivos de seguridad”, no permiten el cierre de la puerta de la sala de visitas, a pesar de que las personas acompañantes se lo han pedido reiteradamente asumiendo el supuesto riesgo. Sin embargo, la justificación se convierte en excusa al negarse a alejarse de la puerta ejerciendo el control visual de la sala para garantizar la seguridad sin necesidad de escuchar las conversaciones. Ni cierran ni se alejan de la puerta -esta misma semana un policía colocó su silla debajo del quicio- y, además, mantienen una actitud de escucha activa y, en muchas ocasiones, intimidante, mirando directamente a las personas reunidas.

Esta forma de proceder de la policía infringe la ley 4/2000, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España (ley de Extranjería), y el real decreto 162/2014 que aprobó el reglamento de los CIE.

Ambas normativas obligan a reconocer los derechos de las personas internadas a que “sea preservada su dignidad y su intimidad”, a “entrar en contacto con organizaciones no gubernamentales” y a comunicarse con sus familiares, funcionarios consulares de su país u otras personas, “derecho que sólo podrá restringirse en virtud de resolución judicial”.

Estos derechos ya fueron reconocidos -a instancias de la Campaña- en 2011 por el juzgado de control del CIE de Zapadores. En el auto de aquellas fechas, el juez destacó que las ONG que asisten a los internos “superan el mero concepto de visitas de apoyo” y son “quienes mejor pueden asistir, auxiliar, defender y articular la protección de los inmigrantes internados”; por tanto, solicitaba a la dirección del CIE que estableciera para las ONG un sistema de visitas y comunicación similar al de los abogados personales de los internos”, a quienes supuestamente se les garantiza la total reserva de la entrevista. Actualmente, en el CIE de Zapadores ni abogados/as ni acompañantes ni familiares pueden tener garantías de que sus conversaciones con los internos son privadas.

NOTA DE PREMSA

La policia espia visites als interns en el CIE i expulsa a dos acompanyants de la Campanya

València, 20 de juliol de 2022 – La Policia Nacional està vulnerant el dret a rebre visites dels interns del CIE, respectant la seua privacitat, en espiar aquestes reunions i expulsar a algunes persones que acudeixen a visitar-los. Recentment, un agent va interrompre de manera brusca una entrevista i va ordenar eixir de la sala a les dues persones de la Campanya pel Tancament dels Centres d’Internament i la fi de les deportacions. Els serveis jurídics de la Campanya han denunciat aquests fets al jutjat d’instrucció núm. 3 de València, en funcions de control jurisdiccional del CIE de Sapadors.

En la vesprada del passat 22 de juny, una parella d’acompanyants de la Campanya van accedir a Sapadors i, de la manera habitual, van demanar visitar a interns. La policia va aprovar les tres reunions sol·licitades. Durant la segona entrevista, el xic va explicar el seu procés migratori i va començar a comptar, de forma emocionada, com havia sigut deportat el seu company al Marroc aquella mateixa matinada. En eixe moment, un agent, que havia estat de manera permanent a la porta d’accés, els va indicar que el seu “superior” havia donat la “instrucció” que “s’havien finalitzat les visites”.

Com s’impedia concloure aquesta visita i realitzar la tercera trobada autoritzada, les persones acompanyants es van dirigir a l’eixida del CIE, però a la sala d’accés els estaven esperant la majoria dels agents d’aquell torn, inclòs el cap. Aquell comandament, davant dels seus subordinats, va començar a abocar tot tipus d’acusacions contra les persones que entren el CIE a realitzar acompanyaments. Va començar acusant als qui acompanyen de “calfar el cap als interns” i va afirmar que l’agent que vigilava la visita interrompuda havia sentit que les persones acompanyants li havien dit a l’intern que “la policia és racista” A més, de manera tibant, va llançar expressions com “si els dic el que pense de les ONG, que únicament volen aconseguir el major nombre d’interns”, “a veure si es pensen que els interns els volen més a vostés que a nosaltres”, “des d’ací se’ls ajuda als interns a tot el que sol·liciten”. Un dels policies presents va assegurar que un intern li havia escopit en la cara feia dues setmanes, responsabilitzant de les possibles agressions d’interns als qui realitzen acompanyaments. Les dues persones de la Campanya van rebutjar les acusacions, especialment la versió que durant la visita havien acusat la policia de ser racista. A la vista que no es podia aclarir la situació i reprendre les visites, van marxar del CIE.

Aquest incident se suma a les constants vulneracions dels seus drets que pateixen les persones privades de llibertat en els CIE sense haver comés cap delicte. Únicament són culpables d’una infracció administrativa comesa en contra de la seua voluntat: no disposar de permís de residència. Els policies, justificant-ho per “motius de seguretat”, no permeten el tancament de la porta de la sala de visites, a pesar que les persones acompanyants li ho han demanat reiteradament assumint el suposat risc. No obstant això, la justificació es converteix en excusa en negar-se a allunyar-se de la porta exercint el control visual de la sala per a garantir la seguretat sense necessitat d’escoltar les converses. Ni tanquen ni s’allunyen de la porta -aquesta mateixa setmana un policia va col·locar la seua cadira davall de la polleguera- i, a més, mantenen una actitud d’escolta activa i, en moltes ocasions, intimidant, mirant directament a les persones reunides.

Aquesta forma de conducta de la policia infringeix la llei 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya (llei d’Estrangeria), i el reial decret 162/2014 que va aprovar el reglament dels CIE. Totes dues normatives obliguen a reconéixer els drets de les persones internades al fet que “siga preservada la seua dignitat i la seua intimitat”, a “entrar en contacte amb organitzacions no governamentals” i a comunicar-se amb els seus familiars, funcionaris consulars del seu país o altres persones, “dret que només podrà restringir-se en virtut de resolució judicial”.

Aquests drets ja van ser reconeguts -a instàncies de la Campanya- en 2011 pel jutjat de control del CIE de Sapadors. En l’auto d’aquelles dates, el jutge va destacar que les ONG que assisteixen als interns “superen el mer concepte de visites de suport” i són “els qui millor poden assistir, auxiliar, defensar i articular la protecció dels immigrants internats”; per tant, sol·licitava a la direcció del CIE que establira per a les ONG un sistema de visites i comunicació similar al dels advocats personals dels interns”, als qui suposadament se’ls garanteix la total reserva de l’entrevista. Actualment, en el CIE de Sapadors ni advocats/as ni acompanyants ni familiars poden tindre garanties que les seues converses amb els interns són privades.