Un chico permanece encerrado en el CIE pese a que su documentación prueba que es menor

[CASTELLANO]

·       El juez no admite su cédula de identidad porque llegó partida desde Argelia aunque la familia asegura que la envió en perfecto estado

 

·       La Campaña considera que debe prevalecer el principio jurídico de favor minoris o interés superior del menor y, por tanto, ser puesto en libertad

 

 

Valencia, 18 de febrero de 2020 – M. Ch., un chico argelino de 16 años, permanece encerrado desde hace semanas en el CIE de Zapadores a pesar de haber demostrado su minoría de edad. El joven llegó a las costas españolas en una patera junto a otros  menores a mediados de enero y todos fueron internados en Zapadores. Desde que la Campaña por el Cierre de los Centros de Internamiento para Extranjeros y por el fin de las deportaciones tuvo conocimiento de su presencia lo puso en conocimiento del Juzgado de Instrucción número 3 de Valencia, en funciones de control del CIE de Zapadores. Paralelamente, se solicitó a sus familias que aportaran la documentación original que acredita su minoría de edad. Dos de los menores fueron liberados tras realizarles pruebas médicas y un tercero al presentar su documento de identidad.

 

Sin embargo, el juez no ha considerado válida la documentación de M. Ch. porque llegó a València partida en dos partes. La familia ha mandado fotografías en las que la cédula aparece en perfecto estado antes de ser enviada, por lo que se debió romper en el proceso de transporte desde Argelia a València o en los controles que se realizan en la frontera. El corte realizado en la cédula parece haber sido practicado con un abrecartas u objeto similar por lo que las dos partes coinciden perfectamente y en ambas figura el mismo número de registro. Pero el juez considera que el estado de la cédula impide que “por la Policía Científica se determine si presenta signos evidentes de manipulación” y da validez a las pruebas médicas que determinaron que tiene una edad de 19 años.

 

La Campaña considera que la legislación nacional e internacional de protección de las y los menores siempre permite su amparo en caso de duda por lo que en esta situación debería haber prevalecido la protección de este chico. El principio jurídico de favor minoris o interés superior del menor debe ser tenido en cuenta por todas las instituciones a la hora de tomar decisiones que les afecten. Por eso, la Campaña ha puesto el caso en conocimiento del consulado de Argelia para que pueda volver a acreditar documentalmente su minoría de edad sin ningún tipo de defecto formal.

El encierro de menores en los CIE viola toda la normativa internacional de protección de los niños y niñas y la legislación española, desde la propia Constitución hasta la Ley de Extranjería pasando por las propias disposiciones del Ministerio del Interior, que establecen que “no podrá acordarse el ingreso de menores en los centros de internamiento” y que los no acompañados serán “puestos a disposición de las entidades públicas de protección de menores”(http://www.interior.gob.es/web/servicios-al-ciudadano/extranjeria/regimen-general/centro-de-internamiento-de-extranjeros)Sin embargo, se ha convertido en una práctica habitual el internamiento sin haber realizado las pruebas necesarias para establecer su edad y a pesar de que presentan rasgos físicos que denotan su minoría de edad. El Ministerio del Interior reconoció como menores a 89 niños o adolescentes recluidos en los CIE en 2018, 5 fueron encerrados en Zapadores, sin que hasta el momento se conozca que haya sancionado a los responsables de estos encierros ilegales ni que haya tomado medidas para que no se repitan.


[VALENCIÀ]

Un xic roman tancat al CIE malgrat
que la seua documentació prova que és menor



• El jutge no admet la seua cèdula d’identitat perquè va arribar partida des d’Algèria encara que la família assegura que la va enviar en perfecte estat

• La Campanya considera que ha de prevaldre el principi jurídic de favor minoris o interès superior del menor i, per tant, ser posat en llibertat

 

València, 18 de febrer de 2020 – M. Ch., un xic algerià de 16 anys, roman tancat des de fa setmanes en el CIE de Sapadors malgrat haver demostrat la seua minoria d’edat. El jove va arribar a les costes espanyoles en una pastera acompanyat d’altres menors a mitjan gener i tots van ser internats en Sapadors. Des que la Campanya pel Tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers i per la fi de les deportacions va tindre coneixement de la seua presència ho va posar en coneixement del Jutjat d’Instrucció número 3 de València, en funcions de control del CIE de Sapadors. Paral·lelament, es va sol·licitar a les seues famílies que aportaren la documentació original que acredita la seua minoria d’edat. Dos dels menors van ser alliberats després de realitzar-los proves mèdiques i un tercer en presentar el seu document d’identitat.

No obstant això, el jutge no ha considerat vàlida la documentació de M.Ch. perquè va arribar a València partida en dues parts. La família ha manat fotografies en les quals la cèdula apareix en perfecte estat abans de ser enviada, per la qual cosa es degué trencar en el procés de transport des d’Algèria a València o en els controls que es realitzen a la frontera. El tall realitzat en la cèdula sembla haver sigut practicat amb un tallapapers o objecte similar, ja que les dues parts coincideixen perfectament i en totes dues figura el mateix número de registre. Però el jutge considera que l’estat de la cèdula impedeix que “per la Policia Científica determine si presenta signes evidents de manipulació” i dóna validesa a les proves mèdiques que van determinar que té una edat de 19 anys.

La Campanya considera que la legislació nacional i internacional de protecció de les i els menors sempre permet que siguen emparats en cas de dubte, i per això en aquesta situació hauria d’haver prevalgut la protecció d’aquest xic. El principi jurídic de favor minoris o interès superior del menor ha de ser tingut en compte per totes les institucions a l’hora de prendre decisions que els afecten. Per això, la Campanya ha posat el cas en coneixement del consolat d’Algèria perquè puga tornar a acreditar documentalment la seua minoria d’edat sense cap mena de defecte formal.

El tancament de menors en els CIE viola tota la normativa internacional de protecció dels xiquets i xiquetes i la legislació espanyola, des de la pròpia Constitució fins a la Llei d’Estrangeria passant per les pròpies disposicions del Ministeri de l’Interior, que estableixen que “no podrà acordar-se l’ingrés de menors en els centres d’internament” i que els no acompanyats seran “posats a la disposició de les entitats públiques de protecció de menors”(http://www.interior.gob.es/web/servicios-al-ciudadano/extranjeria/regimen-general/centro-de-internamiento-de-extranjeros).

No obstant això, s’ha convertit en una pràctica habitual l’internament sense haver realitzat les proves necessàries per a establir la seua edat i a pesar que presenten trets físics que denoten la seua minoria d’edat. El Ministeri de l’Interior va reconéixer com a menors a 89 xiquets o adolescents reclosos en els CIE en 2018, 5 van ser tancats en Sapadors, sense que fins al moment es conega que s’haja sancionat als responsables d’aquests tancaments il·legals ni que s’haja pres mesures perquè no es repetisquen.

 

Liberan al menor del CIE de Zapadores después de una semana de encierro ilegal

<Castellano>

·El juez ordenó su traslado a un centro de menores tras aportarse la documentación original cuyas fotocopias ya había presentado el chico

·La Campaña CIE No exige que se investigue por qué las autoridades le asignaron un año de nacimiento que lo convertía en mayor de edad

València, 5 de enero de 2020 – Una semana han tardado en reconocer su error las autoridades y en liberar a un menor de un encierro que nunca debería haber padecido. H. T., el joven argelino de 16 años detenido en el CIE de Zapadores a pesar de demostrar su minoría de edad, ha sido trasladado este fin de semana a un centro de menores al decretar el juez su puesta en libertad después de que se aportara la documentación original de su fecha de nacimiento. El chico ya mostró fotocopias de su documento de identidad y de su partida de nacimiento en la patera que llegó a las costas de Almería. Sin embargo, no sirvió de nada. Fue trasladado a Zapadores y, gracias a otros internos, la Campaña CIE No conoció su caso y pudo realizar las gestiones para conseguir su documentación original.

Muchos jóvenes en su misma situación no corren la misma suerte. El encierro de menores de edad es una práctica convertida en habitual en los últimos tiempos. En la mayoría de casos no es posible demostrar la minoría de edad de estas personas ante las autoridades judiciales, por lo que muchos menores acaban siendo privados de libertad hasta 60 días y deportados, vulnerando toda la normativa de protección de menores. En 2018 se encerraron a 89 menores en los CIE del Estado español, el doble que el año anterior.

El 30 de diciembre la Campaña presentó un escrito ante el Juzgado de Instrucción número 3 de Valencia en funciones de control del CIE exponiendo la situación de H. T., aportando copias de su documento de identidad y de su partida de nacimiento, y poniendo en conocimiento del magistrado que la documentación original estaba ya en camino. Tras recibirla, el 2 de enero se registró un escrito en el juzgado de control pidiendo la inmediata puesta en libertad del menor. Ese mismo día el juez dictó un auto en el que se disponía: “Únase y ofíciese al CIE de Valencia para que una vez aportada la documentación original ante la autoridad administrativa encargada de la custodia para la expulsión del interno H. T., interno en el CIE de Valencia, y una vez comprobada la autenticidad de la misma sin premura se proceda al inmediato traslado del interno H. T. al Centro de Menores que le corresponda […] dado que según dicha documentación H. T. es menor de edad”.

El auto fue recibido el día 3 y en él se requería que la Campaña “aporte la documentación original recibida del interno H. T. ante el Centro de Internamiento de Extranjeros de Valencia donde se encuentra el mismo a los efectos acordados”. Por ello, en la tarde del 3 de enero, integrantes de la Campaña CIE NO intentaron entrar al CIE, siéndoles denegada la entrada debido a la llegada de antidisturbios en tres furgones policiales para realizar un cacheo a los internos, intervención que fue denunciada por la Campaña en redes sociales. La mañana del 4 de enero nos personamos en el CIE para, esta vez sí, entregar la documentación original del menor. En ese momento la policía de Zapadores nos comunicó que, recibida la documentación, se iba a dar inicio al traslado del menor a un centro de menores, según lo dispuesto en el auto judicial.

En el caso de H. T. y en el de otro menor encerrado en julio coinciden modos de actuar de las autoridades que deberían ser investigadas judicialmente. A H. T. le asignaron oficialmente el mismo día y mes de nacimiento que figuran en las fotocopias que él llevaba, pero retrasaron 2 años su nacimiento y, de este modo, se convertía en mayor de edad. Con el menor de julio se aplicó el mismo modus operandi a pesar de que portaba consigo su cédula de identidad original. Además, la policía del CIE le retiró la documentación y la envió al juez de control semanas después de producirse la privación de libertad. En ese tiempo, habiendo un documento original del que el juez de control no tuvo conocimiento desde el primer momento, al chico se le realizaron pruebas de determinación de la edad y fue llevado al consulado de Argelia en Alicante para que fuera reconocido como nacional y se emitiera el laissez-passer. En esta entrevista en el consulado, al chico no se le permitió llevar consigo su documento original, que permaneció retenido en el CIE. El consulado emitió el laissez-passer con la misma fecha de nacimiento con la que lo había fichado la policía, es decir, mismo día y mes que en su documento, pero diferente año, lo que equivalía a la diferencia entre ser reconocido como mayor o menor de edad. Finalmente, el menor fue deportado a su país de origen.


<VALENCIÀ>

Alliberen al menor del CIE de Sapadors després d’una setmana de tancament il·legal

·El jutge va ordenar el seu trasllat a un centre de menors després d’aportar￾se la documentació original les fotocòpies de la qual ja havia presentat el xic

·La Campanya CIE No exigeix que s’investigue per què les autoritats li van assignar un any de naixement que el convertia en major d’edat

València, 5 de gener de 2020 – Una setmana han tardat a reconéixer el seu error les  autoritats i a alliberar a un menor d’un tancament que mai hauria d’haver patit. H. T., el jove algerià de 16 anys detingut al CIE de Sapadors malgrat demostrar la seua minoria d’edat, ha sigut traslladat aquest cap de setmana a un centre de menors en decretar el jutge la seua posada en llibertat després que s’aportara la documentació original de la seua data de naixement. El xic ja va mostrar fotocòpies del seu document d’identitat i de la seua partida de naixement en la pastera que va arribar a les costes d’Almeria. No obstant això, no va servir de res. Va ser traslladat a Sapadors i, gràcies a altres interns, la Campanya CIE NO va conéixer el seu cas i va poder realitzar les gestions per a aconseguir la seua documentació original.

Molts joves en la seua mateixa situació no corren la mateixa sort. El tancament de menors d’edat és una pràctica convertida en habitual en els últims temps. En la majoria de casos no és possible demostrar la minoria d’edat d’aquestes persones davant les autoritats judicials, per la qual cosa molts menors acaben sent privats de llibertat fins a 60 dies i deportats, vulnerant tota la normativa de protecció de menors. En 2018 es va tancar a 89 menors en els CIE de l’Estat espanyol, el doble que l’any anterior.

El 30 de desembre la Campanya va presentar un escrit davant el Jutjat d’Instrucció número 3 de València en funcions de control del CIE exposant la situació de H. T., aportant còpies del seu document d’identitat i de la seua partida de naixement, i posant en coneixement del magistrat que la documentació original estava ja en camí. Després de rebre-la, el 2 de gener es va registrar un escrit en el jutjat de control demanant la immediata posada en llibertat del menor. Aquest mateix dia el jutge va dictar un auto en el qual es disposava:
“Únase y ofíciese al CIE de Valencia para que una vez aportada la documentación original ante la autoridad administrativa encargada de la custodia para la expulsión del interno H. T., interno en el CIE de Valencia, y una vez comprobada la autenticidad de la misma sin premura se proceda al inmediato traslado del interno H. T. al Centro de Menores que le corresponda […] dado que según dicha documentación H. T. es menor de edad”.

El auto va ser rebut el dia 3 i en ell es requeria que la Campanya “aporte la documentación original recibida del interno H. T. ante el Centro de Internamiento de Extranjeros de Valencia donde se encuentra el mismo a los efectos acordados”. Per això, en la vesprada del 3 de gener, integrants de la Campanya CIE NO van intentar entrar al CIE, sent-los denegada l’entrada a causa de l’arribada d’antidisturbis en tres furgons policials per a realitzar un escorcoll als interns, intervenció que va ser denunciada per la Campanya en xarxes socials. El matí del 4 de gener ens personem al CIE per a, aquesta vegada sí, entregar la documentació original del menor. En aquest moment la policia de Sapadors ens va comunicar que, rebuda la documentació, s’anava a donar inici al trasllat del menor a un centre de menors, segons el que es disposa al auto judicial.

En el cas d’H. T. i en el d’un altre menor tancat al juliol coincideixen maneres d’actuar de les autoritats que haurien de ser investigades judicialment. A H. T. li van assignar oficialment el mateix dia i mes de naixement que figuren en les fotocòpies que ell portava, però van retardar 2 anys el seu naixement i, d’aquesta manera, es convertia en major d’edat. Amb el menor de juliol es va aplicar el mateix modus operandi tot i que portava amb si la seua cèdula d’identitat original. A més, la policia del CIE li va retirar la documentació i la va enviar al jutge de control setmanes després de produir-se la privació de llibertat. Durant aquest temps, havent-hi un document original del qual el jutge de control no va tindre coneixement des del primer moment, al xic se li van realitzar proves de determinació de l’edat i va ser portat al consolat d’Algèria a Alacant perquè fóra reconegut com a nacional i s’emetera el laissez-passer. En aquesta entrevista en el consolat, al xic no se li va permetre portar amb si el seu document original, que va romandre retingut en el CIE. El consolat va emetre el laissez-passer amb la mateixa data  de naixement amb la qual ho havia fitxat la policia, és a dir, mateix dia i mes que en el seu document, però diferent any, la qual cosa equivalia a la diferència entre ser reconegut com a major o menor d’edat. Finalment, el menor va ser deportat al seu país d’origen.

Marouane Abouobaida redactó horas antes de su muerte una petición a la dirección del CIE para denunciar que había sido agredido y sufría dolores por las lesiones

  • CIEs NO exige las comparecencias del ministro del Interior y el delegado de Gobierno en la Comunitat Valenciana, así como la destitución del director del Centro de Internamiento para Extranjeros de València.

 

  • La plataforma pide que la investigación contemple la denuncia que el joven realizó antes de su fallecimiento, el visionado completo de las grabaciones de las cámaras del centro, y que se tengan en cuenta los testimonios de los otros internos.

 

València, 22 de julio de 2019.- Marouane Abouobaida, el joven marroquí de 23 años que falleció el pasado 15 de julio en la celda de aislamiento del CIE de València, redactó una diligencia de información a la atención del director del centro el día 14 de julio y, según consta en el documento, la entregó al día siguiente, a las 14.00 horas, tan solo una hora antes de su muerte, que sucedió a las 15.09 horas. En el texto, Abouobaida, que habría cumplido 24 años el pasado 20 de julio, denuncia que no ve por el ojo izquierdo y tiene dolores de cabeza a consecuencia de las lesiones por una agresión. Además, indica que lo acompaña con un informe de urgencias. Esta comunicación probaría que los responsables del centro conocían las precarias condiciones físicas y psicológicas en las que se encontraba Marouane y su respuesta fue encerrarlo en una celda de aislamiento sin vigilancia y sin prestarle la atención que él mismo reclamaba.

Asimismo, sus compañeros internos en el centro aseguran que estaba angustiado y triste desde hacía días. Así lo ha corroborado la tía del joven, Malika, que reside en Madrid y que lo visitó en Zapadores una semana antes del fallecimiento. “Nos escribió a su madre, que vive en Rabat, y a mi para que lo sacáramos de allí porque lo estaba pasando muy mal y no iba a poder aguantar mucho más. Me asusté y vine a Valencia. Cuando le vi, me pidió que hablara con un abogado y que hiciera todo lo posible por sacarlo del CIE”, ha asegurado.

La familiar ha explicado a la Campaña por el Cierre de los CIE y el fin de las deportaciones (CIEs NO) que, en Marruecos, Marouane se dedicaba a hacer trabajos de soldador y “otras chapuzas” tras terminar los estudios de bachillerato y que decidió probar suerte en España para ayudar económicamente a su madre que es viuda y vive en una situación económica precaria. El joven intentó cruzar a la península en patera, pero la embarcación fue interceptada en el mar y lo trasladaron directamente al CIE de Zapadores. “La madre de Marouane está destrozada, no come, no bebe, no habla”, ha añadido Malika.

Grabaciones y testimonios

Por otra parte, la familia del joven ha solicitado ver las grabaciones de las cámaras de seguridad de Zapadores porque dudan de la versión de la Policía, petición que no ha sido atendida hasta el momento.

La muerte de una persona bajo tutela del Estado no puede y no debe quedar impune. En este sentido, son urgentes las comparecencias del ministro del Interior, Fernando Grande-Marlaska y del delegado de Gobierno en la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Fulgencio, para que expliquen la causa de la muerte de Marouane y qué medidas van a implementar para mejorar la seguridad e integridad física y psicológica de las personas internas, así como la destitución del director del CIE de Zapadores, Carlos Llorca Ponce.

Desde CIEs NO, se reitera la necesidad de una investigación urgente, rigurosa e independiente y exigimos también que se contemple en esta la denuncia que el mismo Marouane realizó antes de su fallecimiento, el visionado completo de las grabaciones de su muerte, y que se tengan en cuenta los testimonios de los testigos que presenciaron la agresión que sufrió. Pedimos asimismo medidas de reparación para la madre y hermanas del fallecido.

Por último, la muerte de Marouane, así como el fallecimiento de otras ocho personas desde 2008, en estas cárceles encubiertas para inmigrantes, vienen a constatar que el Estado es incapaz de preservar la vida e integridad de las personas internas en los Centros de Internamiento para Extranjeros y que, por ello, y porque su mera existencia forma parte del entramado del racismo institucional de los Gobiernos europeos, deben cerrarse de forma urgente y permanente.


Marouane Abouobaida va redactar hores abans de la seua mort una petició a la direcció del CIE per a denunciar que havia sigut agredit i patia dolors per les lesions

 

  • CIEs NO exigeix les compareixences del ministre de l’Interior i el delegat de Govern en la Comunitat Valenciana, així com la destitució del director del Centre d’Internament per a Estrangers de València.

 

  • La plataforma demana que la investigació contemple la denúncia que el jove va realitzar abans de la seua defunció, el visionat complet dels enregistraments de les càmeres del centre, i que es tinguen en compte els testimoniatges dels altres interns.

València, 22 de juliol de 2019.- La Marouane Abouobaida, el jove marroquí de 23 anys que va morir el passat 15 de juliol en la cel·la d’aïllament del CIE de València, va redactar una diligència d’informació a l’atenció del director del centre el dia 14 de juliol i, segons consta en el document, la va entregar l’endemà, a les 14.00 hores, tan sols una hora abans de la seua mort, que va succeir a les 15.09 hores. En el text, Abouobaida, que hauria complit 24 anys el passat 20 de juliol, denúncia que no veu per l’ull esquerre i té maldecaps a conseqüència de les lesions per una agressió. A més, indica que ho acompanya amb un informe d’urgències. Aquesta comunicació provaria que els responsables del centre coneixien les precàries condicions físiques i psicològiques en les quals es trobava Marouane i la seua resposta va ser tancar-lo en una cel·la d’aïllament sense vigilància i sense prestar-li l’atenció que ell mateix reclamava.

Així mateix, els seus companys interns en el centre asseguren que estava angoixat i trist des de feia dies. Així ho ha corroborat la tia del jove, Malika, que resideix a Madrid i que el va visitar en Sapadors una setmana abans de la defunció. “Ens va escriure a la seua mare, que viu a Rabat, i a mi perquè ho traguérem d’allí perquè l’estava passant molt mal i no anava a poder aguantar molt més. Em vaig espantar i vaig vindre a València. Quan li vaig veure, em va demanar que parlara amb un advocat i que fera tot el possible per traure’l del CIE”, ha assegurat.

La familiar ha explicat a la Campanya pel Tancament dels CIE i la fi de les deportacions (CIEs NO) que, al Marroc, Marouane es dedicava a fer treballs de soldador i “altres nyaps” després d’acabar els estudis de batxillerat i que va decidir provar sort a Espanya per a ajudar econòmicament la seua mare que és vídua i viu en una situació econòmica precària. El jove va intentar creuar a la península en pastera, però l’embarcació va ser interceptada en el mar i el van traslladar directament al CIE de Sapadors. “La mare de Marouane està destrossada, no menja, no beu, no parla”, ha afegit Malika.

Enregistraments i testimoniatges

D’altra banda, la família del jove ha sol·licitat veure els enregistraments de les càmeres de seguretat de Sapadors perquè dubten de la versió de la Policia, petició que no ha sigut atesa fins al moment.

La mort d’una persona sota tutela de l’Estat no pot i no ha de quedar impune. En aquest sentit, són urgents les compareixences del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska i del delegat de Govern en la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Fulgencio, perquè expliquen la causa de la mort de Marouane i quines mesures implementaran per a millorar la seguretat i integritat física i psicològica de les persones internes, així com la destitució del director del CIE de Sapadors, Carlos Llorca Ponce.

Des de CIEs NO, es reitera la necessitat d’una investigació urgent, rigorosa i independent i exigim també que es contemple en aquesta la denúncia que el mateix Marouane va realitzar abans de la seua defunció, el visionat complet dels enregistraments de la seua mort, i que es tinguen en compte els testimoniatges dels testimonis que van presenciar l’agressió que va patir. Demanem així mateix mesurades de reparació per a la mare i germanes del mort.

Finalment, la mort de Marouane, així com la defunció d’altres huit persones des de 2008, en aquestes presons encobertes per a immigrants, vénen a constatar que l’Estat és incapaç de preservar la vida i integritat de les persones internes en els Centres d’Internament per a Estrangers i que, per això, i perquè la seua mera existència forma part de l’entramat del racisme institucional dels Governs europeus, han de tancar-se de forma urgent i permanente.

DIA INTERNACIONAL PELS DRETS DE LES PERSONES MIGRADES.

El pròxim 18 de desembre, dia Internacional pels Drets de les Persones Migrades i les seues famílies, eixirem junt amb moltes altres ciutadanes i ciutadans, una vegada més amb ràbia continguda.

Ràbia, perquè és la emoció que ens provoca el no entendre, i menys acceptar, com podem viure en un món on es s’exalten i justifiquen les diferències culturals, religioses, d’origen, d’estat socio-econòmic, idiomàtiques… per menysprear a persones amb les que hi convivim en el nostre dia a dia.

Ràbia per saber i confirmar que de forma continuada i sense més explicació, que la defensa d’una Europa Fortalesa buida de drets, els governs europeus posen tota la seua mira intencionadament en fer vorer-nos uns altres, i uns nosaltres…

Qui som nosaltres… ens agradaria saber? Qui són els altres?

Nosaltres, la Campanya CIEsNo de València, eixirem al carrer perquè tenim clar qui són ells, els governs europeus. Governs que no dubten en utilitzar tots els mecanismes possibles per tal de confrontar-nos, per tal de justificar-se en les barbaries que comenten, en traure’s de sobre les responsabilitats, per mostrar-nos que les institucions que representen estan per sobre la legalitat i la no legalitat.

Un dels principals mecanismes de coerció sobre les persones migrades és el manteniment d’una llei d’estrangeria que permet i sustenta l’engranatge d’un circuit pervers en aquest país, i en tota Europa de repressió cap a les persones migrades. Circuit que comença amb la violència en les fronteres, contínua amb la violència de les batudes racistes, prossegueix amb la pròpia reclusió en els CIE i culmina, de forma aferrissada amb les violentes expulsions a través dels Ferrys, vols col.lectius, etc.

Justifiquen amb motius d’excepcionalitat, un procediment il.legal, com és retenir persones que no han comès cap delicte, en la presó d’Archidona. També hauria de ser una excepcionalitat el privar de llibertat a persones en situació administrativa irregular, i s’ha convertit en una pràctica corrent.

Els CIE son centres no penitenciaris, dependents del Ministeri de l’Interior, en els quals es deté fins a 60 dies a persones estrangeres que estan sotmeses a expedients d’expulsió, tornada o devolució. Per a la Campanya CIEsNo de València, descriure què és un CIE de forma contundent i ràpida, és molt simple: és la vergonya i la misèria dels estats i les societats racistes que permeten la seua existència.

Tot i que la llei estableix que l’internament en un CIE ha de ser una mesura excepcional, les xifres indiquen que el 70% de les persones internades en un CIE finalment no es deportada. Ens alarma, que les mesures d’excepcionalitat, es tradueixen en una declaració ferma i no fonamentada, de criminalitzar a les persones migrades.

Continuem sense poder-nos explicar, com el nostre govern que ha estat denunciat per organismes internacionals de defensa dels DDHH, alça tanques amb ganivetes i no escolta les crides de socors de les persones tornant-les als llocs dels que venen fugint. A cas no sap, que hi té responsabilitats de salvaguardar vides, no de propiciar a que les perguen o siguen venudes? En lloc d’assumir les seues responsabilitats , criminalitza a les ONGs i persones que el seu treball és oferir ajuda i salvar vides en el mar.

Ens preguntem si és ètic destinar partides pressupostaries en el manteniment d’aquesta repressió cap a les persones migrades. El Govern Espanyol té signat un contracte al grup format per Air Nostrum i Barceló Viatges, a les quals destinarà 11.880.000 euros en 2017 i 2018 amb l’objectiu de repatriar persones en vols col·lectius, anomenats de la vergonya. La UE ha dotat a la nova Agència Europea de Fronteres 238 milions d’euros l’any passat, quantia que s’aniran incrementant gradualment fins als 322 milions del 2020. A més, recalcar que el cost dels Centres d’Internament d’Estrangers és d’aproximadament 8,8 milions d’euros anuals (exclosa la partida de personal).

De debò ens interessa com a societat destinar una enorme quantitat de diners a excloure a unes persones amb les quals convivim, que són les nostres veïnes i que aporten amb la seua vida al desenvolupament de la comunitat?

Dilluns 18 de Desembre, Dia Internacional pel Dret de les Persones Migrades i les seues famílies, eixirem un any més al carrer, la ciutadania, les organitzacions i els moviments convocats com una mostra més de la lluita per la llibertat, la vida i la dignitat de totes les persones, sense excepció de raça, ideologia, religió, nacionalitat, sexe/gènere, identitat o orientació sexual.

Juntes i junts, lluitarem per la defensa dels Drets Humans, i no cessarem fins que l’Estat Español tanque tots els CIE, done fi a les deportacions forçades i respecte la llibertat de circulació de tota persona.

Gema Siscar i Pablo Flors.

Portaveus de CIEsNo València.

 

31 d’octubre concentració al CIE de Sapadors (València) // 31 de octubre concentración en el CIE de Zapadores (València) #CIEsNO

Dimarts 31 d’octubre a les 19h, com cada últim dimarts de mes, concentració en la porta blava del CIE de Sapadors (València) per a exigir el seu tancament
——————————————————————————
Martes 31 de octubre a las 19h, como cada último martes de mes, concentración en la puerta azul del CIE de Zapadores (València) para exigir su cierre

[NdP] EUROPA SIGUE CERRADA A LAS PERSONAS REFUGIADAS

• CIES NO y Obrim Fronteres critican la política migratoria de Europa y España.

• El gobierno español incumple el compromiso de acoger refugiados.

El 26 de septiembre termina el plazo oficial para que el gobierno de Rajoy cumpla el cicatero cupo de refugiados a los que se comprometió, hace dos años, ante la Unión Europea. Atónita e impotente, una parte de la sociedad contempla cómo se produce en nuestras fronteras una tragedia humanitaria de dimensiones históricas, sin que la Unión Europea ni el gobierno español tomen medidas para dar una respuesta acorde con los ideales que estuvieron en el origen del movimiento europeísta. Tres millones de refugiados y refugiadas de origen sirio, cuatro millones de personas desarraigadas iraquíes, dos millones de libios y libias desplazados por la guerra, etc. están llamando desesperadamente a las puertas de la Europa–Fortaleza y sólo encuentran indiferencia y rechazo, cuando no represión policial.

Ciertamente, la cuestión relevante no es el incumplimiento por parte del gobierno del compromiso adquirido sobre un ridículo número de personas refugiadas, poco más de diecisiete mil. Lo importante son las políticas migratorias que se vienen aplicando. Desde 2009, nuestro país tiene aprobada una Ley de Asilo, norma que no debería haber tenido más límites que el de la solidaridad humanitaria y el derecho a la vida de cualquier refugiado o refugiada. Sin embargo, la citada ley tiene un marco bien distinto. Vista la política de aislamiento y privación de derechos de las personas inmigrantes en los Centros de Internamiento de Extranjeros (CIEs), es de temer que, si no hay una intensa movilización social, la legislación sobre las personas refugiadas seguirá reproduciendo los mismos criterios de insolidaridad y desprecio a la vida que se tienen con los que llegan a nuestras fronteras huyendo del hambre y la miseria.

El déficit de solidaridad que hay en la Unión Europea se prolonga en las políticas de los gobiernos miembros, que afrontan las llegadas de personas, refugiadas o inmigrantes, como una cuestión de seguridad y de orden público. Nada que ver con los derechos humanos que todos ellos dicen acatar.

Dimarts 29 d’agost a les 19h concentració en la porta del CIE de Sapadors (Av/Dr.Waksman. València) per a exigir el seu tancament #CIEsNO #NoBorders

Dimarts 29 d’agost a les 19h concentració en la porta blava del CIE de Sapadors (Av/Dr.Waksman. València) per a exigir el seu tancament
—————————————————————
Martes 29 de agosto a las 19h concentración en la puerta azul del CIE de Zapadores (Av/Dr. Waksman. València) para exigir su cierre